Coses molt humanes

i el comportament alimentari

 

Amb els anys a consulta me n’adono que hi ha molts patrons que es repeteixen en persones molt diferents, i em dóna que pensar lo molt humans que som

A vegades ens preocupem per coses que no tenen importància i al revés, restem importància a coses que sí ens haurien de preocupar.

Avui em ve de gust compartir aquestes coses tant humanes que em fan riure si les penso. A tu també et passa?

 

L’exercici:

“Quan fem exercici tendim a menjar millor”

“Després de fer exercici ens sentim amb més energia i de més bon humor”

“L’exercici ens ajuda a reduir l’ansietat per el menjar”

I tot i així ens costa taaaant fer esport, ens fa tanta mandra, hem de lluitar tant. I si fos més fàcil? I si fer esport fos tant obligat e instaurat en els nostres hàbits, com qui paga impostos?

 

Les digestions:

Qui no pateix de mal de panxa no ho sap. Però el dolor digestiu és molt pesat, incòmode i ens fa estar de mal humor. L’alimentació i l’estrés hi juguen un paper molt clau.

Portant la vida d’una altra manera, alimentant-nos bé i cuidant el nostre sistema evita molts mals de panxa i enfadaments. Si sembla tant obvi, per què no ho fem?

 

La vida social:

Aquí veig molt d’amor-odi. Ens encanta i l’odiem a la vegada. Anar a menjar fora passa de ser un plaer a un pecat. Per què aquest sentiment de culpa? Ens ho han inculcat d’alguna manera?
El problema no és menjar, el problema és veure aquest menjar com “allò prohibit” que ens fa menjar fins a no poder més, a buscar el plaer instantani una vegada i una altra i després haver-ho de “compensar”

Per què el cap de setmana “ens saltem la dieta”? Per què hem de fer pizza cada divendres i ho veiem com un àpat súper especial? Per què ens hem “de portar bé entre setmana” i el cap de setmana “tot s’hi val”?

El problema no és fer extres, el problema és la relació que adoptem cap aquests extres. I totes les creences que he posat entre cometes. Revisar tot això, obrir els ulls, canviar el xip… cal un canvi en relació a la vida social i el menjar.

Ja no veniu d’una època de miseria. Ara el menjar és molt abundant, i n’estem fent un gra massa.

 

 

Et deixo aquestes tres reflexions

Per què puguis entendre que l’alimentació és molt més que dietes, que els hàbits saludables van més enllà d’anar al gimnàs 3 cops per setmana i beure 2L d’aigua al dia.

És per això que amb el coaching nutricional el que pretenc és un canvi de la percepció d’un mateix cap al món i la forma de menjar. Trobar un benestar en el teu cos, el teu físic, la teva ment, les teves emocions.

 

i m’encanta la meva feina!