SINDROME D’OVARI POLIQUÍSTIC

QUÈ ÉS?

És un trastorn molt freqüent en dones en edat fèrtil, que es tracta d’una disfunció dels ovaris que pot provocar alteracions a nivell hormonal i metabòlic e irregularitats en el cicle menstrual. 

Es considera que per determinar el síndrome d’ovari poliquístic (SOP) s’han de complir dos dels tres criteris següents:

• Disfunció del cicle menstrual (oligo / anovulació)
• Hiperandrogenisme clínic o bioquímic (hirsutisme, acne i / o alopècia)
• Criteris ecogràfics (morfologia ovàrica poliquística)

ORIGEN I CAUSES

És de causa incerta i es manifesta amb diferents signes i símptomes que afecten a cada dona d’una forma particular. Sol desenvolupar-se durant la pubertat, a l’etapa de la primera menstruació o, en altres casos, podria manifestar-se en resposta a un augment de pes important. Es un diagnòstic d’exclusió.

SÍMPTOMES

Varien en funció de cada dona. Almenys s’han d’experimentar 2 d’aquests signes:

• Períodes menstruals irregulars. Els períodes menstruals infreqüents, irregulars o prolongats són el signe més comú.
• Síndrome premenstrual (SPM) molt acusat. El SPM es caracteritza per diferents canvis físics i psíquics durant la fase lútia del cicle menstrual, que les dones amb SOP toleren pitjor. Alguns signes són físics (nàusees, inflamació abdominal, mal de cap, fatiga, etc.) i d’altres psíquics (tensió i irritabilitat, trastorn del son, alteració de la libido, ànim depressiu, ansietat, canvis de conducta …).
• Excés d’andrògens. Tenir nivells elevats d’hormones masculines pot causar excés de borrissol facial i corporal (hirsutisme) i, en ocasions, acne greu i calvície de patró masculí. També acantosi nigricans (presència de hiperpigmentacions localitzades al clatell, aixelles o plecs).
• Ovaris poliquístics. Els ovaris s’engrandeixen i contenen fol·licles al voltant dels òvuls donant com a resultat una disminució del seu bon funcionament i no s’alliberen òvuls amb normalitat.
• Problemes de fertilitat. Perquè els ovaris no alliberen els òvuls.
• Sobrepès. No és causa de SOP, tot i que dones amb sobrepès tenen més risc a patir-lo.
• Resistència a la insulina (RI) (60-80% dones) i també hiperinsulinèmia compensatòria. La RI a llarg termini pot provocar diabetis mellitus tipus 2, malalties cardiovasculars (hipertensió, infart, malaltia coronaria, ateroesclerosi), avortament o fetge gras no alcohòlic.

!! Sospitar de qualsevol adolescent o dona en edat reproductiva amb hirsutisme o altres manifestacions cutànies de hiper-androgenisme, irregularitats menstruals i obesitat

TRACTAMENT

No es pot generalitzar un tractament concret perquè és diferent en cada dona, per tant, el primer que cal fer és confirmar el diagnòstic. Conèixer antecedents familiars, historial mèdic, analítiques de sang i ecografia ginecològica per determinar nivells d’hormones masculines i ovaris aspecte poliquístic. 

DIETA I OVARI POLIQUÍSTIC

Aliments recomanats

• Carbohidrats integrals: No eliminar la ingesta de farinacis. Incorporar aquells de major qualitat i tenir en compte l’activitat física de la persona. Preferentment integrals perquè contenen menor índex glucèmic. Escollir cereals com ara quinoa, blat sarraí, mill, civada, amarant i espelta integral entre d’altres.
• Escollir fruita “més verda” que madura.
• Fruites i verdures: Són riques en vitamines, fibra, minerals i antioxidants i formen part d’una alimentació saludable. Són baixes en calories i ajuden a saciar-nos.
  • Fruites: Tenen IG molt variable. Escollir preferentment les que es mengen amb pell (maduixes, nabius, cireres…) tenen IG més baix, tot i que també es poden consumir aquelles que es pelen (meló, síndria, mango…). Optar per les fruites més verdes, en comptes de madures. Es recomana consumir fruita acompanyada de iogurt, fruits secs, cereals integrals, etc.).

S’aconsella evitar fruita deshidratada, almívar, sucs de fruita natural.

• Verdures: Les verdures com la carbassa, els pèsols o la pastanaga contenen midó i  tenen un índex glucèmic més alt que els vegetals de fulla verda, pebrots, carbassó, etc.

**Nota: No has d’eliminar de la teva alimentació les verdures que contenen midó però si que es recomana consumir-les en forma de guarnició petita i acompanyar-les amb altres vegetals amb baix IG.

• Llegums: Són riques en fibra i tenen un IG baix a més de proporcionar sacietat i relacionar-se amb la pèrdua de pes. Un consum habitual de 2-3 cops/setmana, pot ajudar a reduir els nivells de testosterona lliure en sang.
• Proteïna: Podem trobar-la en aliments d’origen animal i vegetal (llegums, fruits secs, tofu…).
• Greixos saludables: Els greixos omega-3 són essencials ja que milloren tant la sensibilitat a la insulina com els nivells de colesterol sanguinis. És fonamental incorporar el consum de greixos saludables per elevar els nivells colesterol HDL. Podem trobar-los de forma natural en els fruits secs, llavors, rovell d’ou, alvocat o en l’oli d’oliva verge extra.
• Midó resistent: quan cuinis arròs, pasta o patata, deixa-ho refredar a la nevera abans de consumir (ex. cuinar el dia abans). Després ho pots tornar a escalfar i menjar-ho calent. El fet de refredar-ho crea midó resistent que conté acció prebiòtica i redueix la quantitat de carbohidrats.

PRIORITZAR VERDURA I PROTEÏNA EN ELS ÀPATS

+ CONSUMIR PREFERENTMENT LLEGUMS I CEREALS INTEGRALS

Aliments no recomanats

• Evitar barrejar dos aliments rics en hidrats de carboni (ex. Arròs + llegums o pa amb arròs o pasta blanca).
• Hidrats de carboni simples i brioixeria: Productes ultraprocessats ​​com ara brioixeria, cereals ensucrats, xocolata, gelats, productes de pastisseria, dolços, mel, sucs, refrescos o sense anar més lluny en el propi sucre.
• Hidrats de carboni refinats:  Al refinar-los, es perden grans quantitats de micronutrients a més de la fibra. El pa / pasta / arròs blanc / moniato massa cuit i cereals ensucrats serien un exemple d’hidrats de carboni simples.
• Sucs de fruites: Eleven la glucèmia i són escassos en vitamines. Opta per la peça de fruita sencera.
• Lactis: S’aconsella limitar el consum de llet i potenciar els làctics fermentats (kéfir) o begudes vegetals sense sucres afegits.
• Refrescs i alcohol. Eleven la glucèmia en sang, empitjoren la resistència a la insulina i el seu consum perjudica greument la nostra salut.